Pensaments al vent

www.csantonja.com

2008-04-17T01:13:00.002+02:00

A partir d'ara em trasllado a www.csantonja.com
A partir de ahora me traslado a www.csantonja.com
Since now in www.csantonja.com

De la silla a ... ¿a dónde?

2008-03-27T00:46:00.003+01:00

En estos días de estudio, de largas horas sentado frente a libros y apuntes para conseguir contestar con cierto éxito las preguntas más o menos retorcidas que puedan poner los profesores en los exámenes, las ideas siguen fluyendo y en el mundo las cosas siguen su curso.

Aunque tengas el libro o los folios delante tuyo, en ocasiones los pensamientos están muy lejos de la habitación del piso que compartes con otros estudiantes.

A veces, la mente se desplaza hasta el Tíbet y observa apenada el conflicto entre tibetanos y chinos.

De vez en cuando piensa en si el equipo de baloncesto que más le preocupa conseguirá salvarse.

Otros momentos se sorprende pensando en que el verano se acerca, y se imagina observando las estrellas en compañia de buenos amigos y del mar.

Alguna que otra vez empieza a divagar sobre lo que le deparará el futuro y si éste ya está escrito o hay que irlo escribiendo tal como queremos que sea.

Muchas veces entra en un punto de saturación y se libera desmenuzando los siempre bienvenidos juegos de palabras del maestro de Úbeda.

Otras tantas con el permiso del anterior se deja llevar por la Voz, por los dulces ritmos brasileños o por la nostalgia de las habaneras.

A menudo está en paseando por Manhattan, observando la torre Eiffel, caminando a orillas del Tamesis, paseando por la maravillosa Kontxa, estirada sobre la verde hierba en un prado escocés o en la arena caliente de una playa brasileña.

En ocasiones, sin quererlo, se encuentra cazando un cabo de un velero en compañia de otras dos mentes más o menos gemelas sin que la proa tenga un rumbo predefinido y las horas de su reloj no las marquen otros que el Sol y la Luna.

La mente humana es la herramienta más poderosa que existe, sin ninguna duda.

Gran maestro

2008-03-13T22:14:00.003+01:00

...soy esa absurda epidemia que sufren las aceras...
...y me abrazo a la ausencia que dejas en mi cama...
...no hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió...
...hay mujeres que tocan y curan, que besan y matan...
...quien supiera reir como llora Chavela...
...algunas veces suelo recostar mi cabeza en el hombro de la Luna y le hablo de esa amante inoportuna que se llama Soledad...
...y yo pobre mortal, que no he gozado sus caderas, a mis cuarenta y pocos tacos ya ves tu, igual sigo de flaco, igual de calavera...
...i Menorca a l'estiu...
...así que de momento, nada de adiós muchachos, me duermo en los entierros de mi generación...
Lo nuestro duró lo que duran dos peces de hielo en un whisky on the rock's...
...porque voy a salir esta noche contigo se quedarán sin beatos las catedrales...
...no abuses de mi inspiración, no acuses a mi corazón, tan maltrecho y ajado que está cerrado por derribo...
...lo que yo quiero, corazón cobarde, es que mueras por mi, y morirle contigo si te mata, y matarme contigo si te mueres, porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren...
...en mi casa no hay nada prohibido, pero no vayas a enamorarte, con el alba tendrás que marcharte...
...amor se llama el juego en el que un par de ciegos juegan a hacerse daño...
...todos los dias tienen ese instante en que me jugaría la primavera por tenerte delante...
...lo que se del olvido, lo aprendí de la Luna, lo que se del pecado lo tuve que buscar, como un ladrón, debajo de la falda de alguna de cuyo nombre ahora no me quiero acordar...
Cuando le dije que la pasión por definición no puede durar, como iba yo a saber que ella se iba a poner a llorar...
...yo le quería decir la verdad, por amarga que fuera, contarle que el universo era más ancho que sus caderas...
...porque comerse un marrón, cuando la vida se luce poniendo ante ti un caramelo...
...y sin embargo, cuando duermo sin ti, contigo sueño...
...pero para el Sol, que se mete a las siete en la cuna del mar a roncar, mientras un servidor le levanta la falda a la Luna...
...ahora que estoy más vivo de lo que estoy. Ahora que nada es urgente, que todos es presente, que hay pan para hoy...
...y la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido...

Política?

2008-03-01T01:16:00.003+01:00

És evident que som incapaç de mantenir un ritme més o menys constant de publicació a aquest blog. No hi ha manera. Però tampoc crec que sigui dolent, o si. Ves a saber...

Ens trobem en època d'eleccions, i després de veure el primer debat entre els senyor Zapatero i Rajoy s'em fa molt difícil creure que qualsevol dels dos podrà fer que el país avanci. Crec, sincerament, que a Espanya, salvant algunes lloables excepcions, ens movem en la mediocritat i per açò tenim uns polítics igualment mediocres.
Els problemes s'han d'afrontar des d'una perspectiva racional i global, no esbiaixada, i no és bo de cap manera caure en populismes que son pa per avui però que faran que demà segurament ens trobem amb una mà davant i l'altre darrera. Per solucionar el problema de la mediocritat, del conformisme, del parlar sense saber del que es parla, crec que s'han d'afrontar uns canvis massa grans de les institucions. Tan grans que és impossible que els que els han de fer s'atreveixin, ja que l'statu quo té massa força.
Realment no tenc cap confiança en poder veure Espanya com un país desenvolupat, on la gent tengui cultura política, on els responsables polítics i també empresarials assumeixin els seus errors i dimiteixin, on el que sobresurt no sigui el dolent, on l'esforç no es premii...
Sempre ens quedarà viatjar i ser ciutadans del món.

Mil raons

2007-12-04T17:15:00.000+01:00

Després d'uns dies de contacte amb la mar toca el retorn a la realitat. Dura realitat, ja que els assassins han tornat a actuar. Sobren paraules. O falten. De vegades no sabem el que tenim i ens ofusquem amb problemes que voldrien per ells milions de persones. Ens deixem endur per la societat perdent totalment la noció del que importa i del que és banal.
Ara toca estudiar...

Instants fugaços

2007-11-26T21:09:00.000+01:00

Fa molt temps que no escric res a aquest blog -crec que no és sa primera entrada que començo aixi...
Avui m'han entrat ganes de tornar-hi i aqui estic. Realment hi ha molts temes sobre els que podría escriure, però cap em crida especialment l'atenció. Serà degut a l'excés d'informació al que ens enfrontem cada dia. Sembla que tot està dit, però es diuen moltes xorrades. Tot és superficial, res s'analitza en profunditat per falta de temps o espai, falta reflexió. El que avui és molt important, demà ni serà noticia.
A veure si aconsegueixo escriure una entrada per setmana, com a mínim. Serà el meu propòsit.
De moment aquesta setmana ja he complert!!

Sa Caleta

2007-05-08T01:09:00.000+02:00

Quant temps falta perque aquest moment es pugui repetir? Poc a poc s'atraca, però fa tantes ganes que sembla que no arriba.
Aquells moments de relax, aquelles becadetes, aquelles caminades i xerrades amb en Paco, sa volta a s'illa amb en Berto i en Paco, aquelles nedades, ses anades a sa Llosa, s'Illa de l'Aire, es vespres estrellats estirats a ses cotxeries, es temporals, es records de quan erem més petits que ara...
Tot arribarà!

Competència????

2007-01-31T21:17:00.000+01:00

Si això és competència i no posar-se d'acord, que algú m'ho expliqui. Increïble!!
Tots de cop, Telefònica, Orange i Vodafone. Sense molestar-se en dissimular ni mica.
Bé anam!!

¿Propiedad privada?

2007-01-31T01:27:00.000+01:00

Hace un tiempo que venimos escuchando en los medios de comunicación noticias bastante impactantes (desde mi punto de vista) que afectan directamente a una de las normas más básicas de nuestro sistema: la propiedad privada.
Parece increible que una persona que es legítimo dueño de un piso y lo está reformando se encuentre con que unos individuos han entrado en ese piso, han cambiado la cerradura y ahora viven en el. Y cuando el propietario del piso reclama a la autoridad "competente" en lugar de tomar la justicia por su mano, le responden que no pueden hacer nada.
Soy consciente de que se trata de un caso aislado al que se le ha dado bastante publicidad en los medios, pero deberíamos tener cuidado, porque si la reacción de quienes, en teoría, deben defender nuestros derechos ante un caso tan evidente como este es decir que no pueden hacer nada, entonces puede que alguien decida hacer las cosas de otra manera.

La publicitat de l'emoció

2006-12-21T10:53:00.000+01:00

Darrerament han sortit al mercat dues noves operadores de telefonia mòbil: Orange i Yoigo. La primera ha estat resultat de la unió de negocis que ha realitzat la empresa mare, France Telecom, al unir baix una sola marca, Orange, a Amena i Wanadoo, entre altres. Cal dir que la oferta de serveis d'Orange, que és molt més global, ja que ofereix telefonia mòbil, fixa, televisió i internet, de moment no ha estat massa ben rebuda pels consumidors i ha perdut clients.
En canvi Yoigo, que ha sorgit de la compra per part de l'empresa sueca Telia Sonera de la quarta operadora mòbil a Espanya, anomenada Xfera, i que fins ara havia estat totalment inactiva, només ofereix serveis de telefonia mòbil. Però al contrari que Orange, sembla que el servei que ofereixen ha estat molt ben rebut pels consumidors.
Salvant les diferències estructurals i, possiblement, estratègiques de les dues companyies, m'agradaria resaltar el fet que, crec, ha estat clau en l'acceptació que les empreses han tingut per part de la gent: la comunicació.
Per una part, els anuncis en televisió d'Orange son, segons la meva visió, molt formals, corporatius, poc emocionants, no queden en la ment de la gent, no fa ganes tenir els serveis d'Orange... Els de Yoigo, en canvi, son juvenils, informals, graciosos, aferradissos, la seva cancioneta perdura en la memòria...
Vull dir amb això que la gent, independentment de les característiques del producte que s'ofereix, es sent molt més atreta per la comunicació emocional, diferent del que està acostumada a rebre, en contraposició a la comunicació més racional, més serena, que passa per davant i el sentiment del qui la veu no canvia.
És cert que, en molts de casos, la racionalitat a l'hora de pendre decisions ha de ser el sentiment a tenir en compte però, en moltes altres, les emocions juguen un paper molt important i aquest fet l'utilitzen perfectament alguns publicitaris per fer-nos sentir emocions que acaben resultant en decisions de compra que si s'haguessin analitzat de forma racional potser no s'haurien donat.
Quines decisions acaben resultant més positives per a les persones, les emocionals o les racionals? Quines tenen més força? Quines haurien de tenir més força?
Si algú llegeix el blog i vol opinar té la porta oberta i li estaré molt agraït ;)

Informació formativa

2006-12-20T20:55:00.000+01:00

Feia molt temps que no escrivia. No per falta de pensaments ni reflexions que roden pel cap, sino perqué, sencillament no trobava es moment, no tenia sa necessitat de fer-ho.
Com ja he llegit moltes vegades a altres blogs, els que esteim acostumats a informar-nos/formar-nos utilitzant internet i llegint blogs, de vegades ens trobem que la quantitat d'informació interessant que ens ofereixen aquests mitjans de comunicació ens sobrepassa, sembla que no hi arribem a tot. Pel fet de deixar de llegir un parell de dies les suscripcions de Bloglines s'acumulen un disbarat d'entrades, i això que encara no he entrat del tot en els blogs en anglès (llavors si que l'haurem feta ;) )
El fet de que la informació a internet l'hagis de cercar, puguis triar els continguts que més t'agraden i hagis de dedicar un temps a llegir, entendre el que et diuen, puguis donar una opinió i llegir la dels altres implica, crec, que s'està donant una informació formativa (suposant que els temes tractats tenguin una mínima qualitat i siguin mínimament rellevants)
Davant d'aquest fenòmen ens trobem davant dels mitjans de comunicació tradicionals, el millor representant dels quals és, crec, la televisió. La televisió permet una comunicació unidireccional (no considerarem diàleg els missatges de text que envien els telespectadors, encara que es podria discutir), podriem dir que passiva, que en la majoria de casos no requereix una atenció per entendre el que es diu. És entreteniment pur i dur (i generalment de baixa qualitat)
Davant d'això podem dir que ens trobem davant dos grans grups de persones (no ho puc expressar quantitativament, pero crec que el grup d'internet deu anar creixent molt ràpidament, encara que supòs que encara és bastant més petit que el grup de la televisió)
S'està obrint un buit entre aquests grups? Com afectarà aquest fet en el futur d'aquestes persones? I a les audiencies de televisió?
Les dues primeres preguntes no les puc contestar, però crec poder dir que com les televisions no s'en adonin de la situació la publicitat que és la seva principal font d'ingressos anirà cap a altres mitjans. El temps ho dirà.

A veure si torn agafar arrencada i escric amb més freqüència...

Publicitat en directe

2006-05-20T16:48:00.000+02:00

Ahir vaig anar al cinema a veure El Código Da Vinci, pel·lícula que no deixa de ser una adaptació d'una nove·la, una història inventada, així que no entenc tot aquest revolt que s'ha montat, encara que fos o no certa en la realitat.
Però el que vull comentar avui és que el va passar abans de que la pel·lícula comencés. Estavem mirant - o no, jejejeje- els desgraciadament comuns anuncis que ens hem de tragar quan anem al cinema, encara que paguem la gens despreciable quantitat de 6 euros per entrar-hi, i quant va apareixer a la pantalla l'anunci de Coca Cola light uns actors van començar a dir, a mesura que sortien personatges a l'anunci, "soy yo", "soy yo", i s'aixecaven i aplaudien, i anaven demanant feien aixecar als espectadors de les seves butaques i que aplaudissin.
Mai m'havia trobat amb aquest tipus de publicitat "en directe", i per açò em va xocar. El que no sé es si deu ser efectiva, ja que, encara que jo en xerri aqui i recordi quina va ser la marca anunciada, un amic que va venir amb jo no ho recordava ;).

Tothom a empènyer

2006-05-18T15:38:00.000+02:00

Ahir, com la majoria de gent deu saber a aquestes hores, el Barça va guanyar la tan esperada Copa d'Europa. Després de passar quasi una hora perdent, l'equip es va recuperar i va aconseguir posar-se davant en el marcador de l'estadi de Saint-Denis de París, i amb la recuperació de l'equip també es van recuperar els ànims de milers de seguidors culers de tot Catalunya, Espanya i, fins i tot, el món.
Quan va acabar el partit, tots aquests seguidors van esclatar d'eufòria i molts d'ells van sortir als carrers de les seves ciutats i, principalment a Barcelona a la coneguda font de Canaletes, per celebrar tots junts l'èxit del Barça. Eren milers i milers de persones contentes, amb il·lusió, amb alegría, amb ganes de celebrar que s'havia aconseguit l'objectiu, anaven tots a una (menys alguns, que es van dedicar a destroçar botigues i mobiliari urbà).
M'agradaría destacar d'entre totes les característiques d'aquesta celebració el sentiment d'unitat, d'haver aconseguit l'objectiu que tothom desitjava. Si la societat estès tant implicada amb els reptes que es presenten com ho estava l'afició del Barça ahir vespre segur que aconseguiriem millorar moltes de les coses que ens preocupen o, al menys ens haurien de preocupar.

Reentrada

2006-05-16T02:11:00.000+02:00

Feia molt, molt temps que no escrivía res en aquest blog. Molt més temps del desitjable si tens uns seguidors que esperen el teu redactat diari, però com crec que no és el cas em puc permetre el luxe d'escriure quan puc. En realitat, durant tot aquest temps he deixat d'escriure per una raó principal (també en tenen una petita part els estudis i sa vessa o no inspiració, digueu-li el que volgueu ;)): no podía accedir a internet quan em venia en gana degut a la mala connexió a internet que hi ha on estic vivint (encara em queda viure-hi més d'un més, així que és probable que en els pròxims mesos tampoc hi hagi molts escrits al blog).
Però així i tot, encara que no escrivía, no he deixat de llegir blogs aprofitant les estones lliures que em podia connectar a la xarxa des de l'universitat i he pogut seguir una conversa bastant relacionada amb el que m'ha succeït a jo durant aquests mesos, es a dir, la falta de connexió a internet o, al menys, la manca d'una connexió amb garanties.
El primer escrit el vaig llegir al blog d'Enrique Dans i uns dies després el va comentar el menorquí Joan Melià, i crec que no els hi falta raó. I ho puc dir perque he pogut comprovar que quan s'està acostumat a disposar d'una connexió a internet que la majoría de bloggers consideren normal (ADSL) i et trobes que, més o menys de repent, necessites tres o quatre hores per fer les tasques a la xarxa que en condicions normals estarien fetes amb una hora realment et trobes una mica analfabet. I això ho dic essent conscient de que a Espanya i, ni cal que en xerrem, al món hi ha molts de al·lots i també adults que ja voldrien poder accedir a totes les comoditats a els que podem accedir noltros, els privilegiats.
Potser que el comentari no m'hagi quedat molt bé, però no el rellegiré ni retocaré, el penjaré ara si la connexió a internet m'ho permet ;) , ja que després de tant de temps sense escriure, la veritat, ja en tenia bastantes ganes.
Esper que en els proxims dies pugui tornar a agafar un ritme bo d'escriptura i pujada!

P.D. ahhh, que m'havia fogit, l'any que ve, Menorca una altre vegada a ACB!!

L'importància de llegir

2006-02-12T18:32:00.000+01:00

Sempre he cregut que llegir és una de les millors formes de coneixèr món sense necessitat de moure-n's d'una cadira. Llegint les persones podem descobrir noves paraules, noves formes d'expressió, podem fer volar la nostra imaginació, podem accedir a noves teories i opinions sobre multitut de temes i moltes coses més. Així, crec que podem dir sense quedar curts que llegir ens ajuda molt a formar-nos com a persones, a tenir opinions coherents sobre la gran quantitat de temes que avui en dia ens envolten, degut a la gran quantitat d'informació de que dispossem.
All leaders are readers, diuen en anglès. No se si llegir ens convertirà a tots en líders -supòs que no-, però segur que si ens ajudarà a convertir-nos en persones millors formades, més tolerants, més savies, disposades a intercanviar opinions, a acceptar-ne de divergents a les nostres...
Ja sigui en format llibre, diari, digital o qualsevol altre, s'ha de llegir. I quant més, millor!

Paraules d'ahir, paraules d'avui.

2006-01-24T11:27:00.000+01:00

Fa uns dies, al bloc www.escolar.net vaig llegir aquesta entrada:

Decíamos ayer

- PREGUNTA: ¿Qué opina de que ahora se intente ilegalizar a HB?
- JOSÉ Mª AZNAR: Que es una cuestión absolutamente estéril. Hay que actuar contra las personas que amparar, jalean o hacen apología del terrorismo, contra personas concretas, imputarles los delitos de los que son culpables, ponerles delante de un juez y que sean juzgados. Eso es lo que hay que hacer.

Número 575 de la revista Época - 4 de marzo de 1996. Más en Punto Informativo

És un exemple clar d'una situació que sempre m'ha fet gràcia: els polítics fan unes afirmacions que un temps després deixen en ridícul degut a noves afirmacions completament contradictòries o simplement actuant d'una manera ben diferent a la que havien pregonat temps abans, amb l'agreujant que les paraules dels polítics sempre o quasi sempre queden enregistrades en qualque mitja de comunicació i que sempre son escoltades o llegides per tothom amb molta cura.
A partir d'aquest fet (aqui hi ha un altre exemple, ara per part de n'Artur Mas), s'em presenta una questió: Haurien els polítics de mirar de ser més coherents en les seves afirmacions al llarg del temps?
Crec que és vàlid que les persones anem canviant coherentment la nostra visió sobre les coses a mesura que creixem, estudiem, llegim, compartim opinions..., però el que no em sembla tant adequat es que els polítics puguin anar dient unes coses o altres, moltes vegades totalment contraries, depenent del que sigui adequat per ells en cada moment, en funció del que sigui més beneficiós (s'entengui més rentable electoralment).

Business relationships are personal relationships. (II)

2006-01-17T22:57:00.000+01:00

Arrel del que comentava a l'anterior post, enllaço aquest post d'en Gonzalo G. Cotorruelo on explica perfectament la forma en que, crec, sería adequat veiessim les relacions amb les demés persones.
Recomano la seva lectura.

Business relationships are personal relationships.

2006-01-13T19:27:00.000+01:00

Creo que es la mejor forma de ver los negocios, aunque también se podría generalizar y decir que es la forma más acertada de ver las relaciones con todas las personas. Lo mejor que podemos hacer al tener que relacionarnos con las personas es mostrarnos como personas, con sentimientos, con nuestras debilidades y tratar a la gente como personas.
Un camarero no es un camarero, es una persona que trabaja de camarero, ¿porqué no sonreirle cuando vamos a pedirle la cuenta?
Los empleados no son recursos humanos, son personas cuyo cerebro debe ser el principal activo de la empresa, pues de sus cerebros saldrán las ideas u opiniones que hagan que nuestro negocio mejore, cambie, se adapte a las necesidades de los clientes...
Creo que todos deberíamos tenerlo en cuenta al relacionarnos con las demás personas.

El tren que s'en va

2006-01-12T01:27:00.000+01:00

Seguint amb sa proposició d'en PQS de tractar si Està perdent la dona, de nou, la oportunitat de participar en els principals vectors de canvi de la societat? si no es posa al dia amb les noves tecnologies, crerc que segurament si que és aixi, però, anant més enllà, crec que qui realment està perdent un tren es tota una generació de joves que no estàn gens interessats en cap de les vessants que ofereixen les tecnologies de l'informació.
Qui ho està fent malament? Es Govern no donant-li a n'es tema sa importancia educativa que té? Es pares no veient sa importància de sa informàtica en s'educació dels seus fills?

Menorca si, però...

2006-01-10T11:19:00.000+01:00

Posiblement (segur) Menorca no és el pitjor lloc del món per viure, però crec que s'illa està encara molt enfora d'es lloc ideal, idíl·lic i fantastic que molts menorquins creiem (m'incloc perque moltes vegades també comet aquest error) que és. A una entrada de fa uns dies, en JM Quintana es demanava si viviem o no a una illa de primera i, interpreto, deixava caure que ni fer-hi prop.
Realment crec que sa nostra estimada Menorca es a dir, es menorquins, encara ha de recórrer molt de camí si vol convertir-se en una illa de primera. Entre les coses que crec importantíssimes i que s'han de millorar, implantar o renovar hi destacaría les següents:

Crec que es vital potenciar que els joves menorquins cursin estudis superiors. És una realitat a la nostra illa que una proporció molt elevada dels joves abandonen els seus estudis abans de començar sa Universitat i, en molts de casos, abans d'acabar s'E.S.O. atrets per un mercat laboral que proporciona nombroses ofertes, principalment durant sa temporada d'estiu. Des del meu punt de vista, es problema no es que es mercat laboral proporcioni moltes sortides per als joves, al contrari, açò és bo; el problema es que en el moment en el que els estudiants es troben amb que per poder seguir el ritme dels seus estudis han de realitzar un esforç major que el dut a terme fins aleshores prefereixen deixar-ho i posar-se a fer feina per sempre més, i generalment pocs anys després ja estan arrepentits de la seva caperruda decisió. És en aquest moment crític quan l'estudiant ha de rebre tot el recolzament dels pares, familiars i mestres.
No podem permetre que el fet d'estar a una illa limiti d'una forma tan grossa sa nostra mobilitat. El problema del transport té dues vessants: el transport de mercaderies i el transport de persones. El primer -transport de mercaderies- comporta un augment de preus respecte els preus que trobam a la península, fet que es pot justificar amb el fet de que sense transport no podriem disposar del producte per nosaltres mateixos. Podem dir així que el transport aporta valor al producte, res a dir idò, sempre que s'increment sigui raonable. Em sembla més greu però es tema d'es transport de persones. No crec que sigui just que a s'estiu totes ses companyies aeries venguin a Menorca una quantitat de vegades molt superior a la resta de s'any i, generalment, a un preu més car. Crec que s'hauria d'incentivar d'alguna manera que companyies com Vueling, que generalment oferten vols barats, volessin a Menorca tot l'any. Els principals perjudicats per aquesta situació són els estudiants (o les seves families, que generalment paguen el bitllet), els que per tractaments metges han de viatjar a fora i els empresaris que han de viatjar a fora per vendre els seus productes.
Crec que s'ha de dur a terme un canvi de mentalitat envers el turisme. No se si de tant xerrar-ne ja ni sabem el que volem. Supòs que cada empresari tindrà sa seva idea de turisme de qualitat, i no seré jo qui digui a ningur com ha de dirigir el seu negoci, però crec que si s'ha d'intentar fer les coses bé, cadascu al seu negoci, cercant sa tant esperada qualitat, oferint productes i serveis nous, intentant saber realment el que volen els nostres millors visitants, ser realistes i saber si els hi podem oferir. Està molt bé voler organitzar una mica ses coses d'es des Consell Insular mitjançant fundacions i demés, però crec que els empresaris tenen molt a dir si s'ho proposen.
S'ocupació masiva del litoral que provoca el rebuig d'aquest turisme de qualitat. Aquest fet va ser noticia fa uns dies al diari Menorca i crec que expressa clarament per on han d'anar els tirs en quant a concessió de llicencies per construir i demés formes de massificació del nostre limitat territori. El que es evident es que si destruim el nostre territori ens estem quedant sense el que crec que és el nostre principal fet diferenciador.
Falta de dinamisme, innovació i flexibilitat de les empreses. Llevat d'algunes honroses excepcions (Pons Quintana, COINGA, Domingo Marquès...), les principals empreses menorquines estàn relacionades amb el sector de la construcció -no estic diguent que ses principals empreses constructores menorquines no tenguin mèrit- i crec que aquest fet es bastant preocupant ja que, encara que crec que encara queden per fer algunes grans obres a Menorca (carretera general, port de Maó, dic ¿si o no?...), aquestes obres tard o prest s'acabaràn -esper que s'acabin-. I llavors que? Crec que també queda reflexada aquesta falta de dinamisme en el fet de que es principal patrocinador del Menorca Bàsquet sigui una empresa valenciana o que la major part de finançament provingui de diners públics.

Segurament hi ha molts d'altres factors o idees que poden ajudar a millorar sa nostra illa, els posam en comú?

Ahhhh!!, per cert, bon any nou a tothom!!

www.illencs.com

2005-12-05T19:29:00.000+01:00

Encara que darrerament tenc molt poc temps per conectar-me a sa xarxa degut als estudis, m'he pogut assebentar de la creació d'Illencs.com.
Molt bona idea sa de n'Oscar Barber i en Francesc Febrer, socis a Dinamicstudi, de crear una comunitat de weblogs amb l'intenció d'aglutinar tots els weblogs mantinguts per menorquins o relacionats d'alguna forma amb sa nostra petita illa, i també per intentar promocianar el naixement de nous weblogs. Esper que serveixi per articular un diàleg enriquidor entre menorquins d'arreu del món, per possar en comú idees o opinions i, perque no, per crear projectes més ambiciosos encara en un futur.
Enhorabona per s'idea!!

Directius o ases vestits

2005-11-05T17:05:00.000+01:00

Després de llegir aquest post d'en J.M. Quintana i aquest altre d'en David Monreal veig que existeixen dos tipus de directius (es pot extrapolar a les persones en general, però m'interessa veure el joc directiu-treballador) segons el tracte que dispensen als treballadors que es troben a les seves ordres:

Hi ha aquell que és humil i que encara que es trobi per damunt d'altres a l'escala jeràrquica de l'empresa tracta als altres de tu a tu, sense arrogància, com a companys i no com a éssers inferiors, que intenta aprendre d'ells (que s'hi pot aprendre i molt) i alhora ensenyar-lis coses, que sap que té un poder sobre ells però no l'aprofita indiscriminadament, que els hi té un apreci i vol que ells l'apreciïn per ell mateix i no per el càrrec que ocupa, en definitiva, una persona íntegre, honesta, respectuosa, conscient de la seva posició i de les seves responsabilitats, que sap mesurar les seva "força" quan ha de reprimir a qualque treballador.
D'altre banda hi ha aquell que és arrogant, que s'aprofita de la seva posició per atemorir als seus inferiors, que no els hi té cap apreci i pensa que no tenen rés a dir en cap qüestió, que es pensa que està en possessió de sa veritat absoluta sigui quin sigui es tema tractat, que rebutja qualsevol acte provinent dels assalariats, que no reconeix quan aquests fa qualque cosa bé, en fi, una persona egoísta i egocèntrica com ella tota sola.

El primer tipus aconseguirà -segurament- al seu lloc de feina un bon ambient entre tota la gent, ja siguin directius o personal base, que repercutirà en un millor rendiment interior i en una millor imatge cap a l'exterior, es a dir, ho veuran els clients, els proveïdors...
En canvi, el segon a l'únic que pot aspirar és a tenir als seus treballadors enfadats i desencantats, desitjosos de canviar de feina, amb l'imatge que açò suposa cap a l'exterior.
Quina postura hem d'adoptar? Crec que no hi ha dubte.

recursos humanos, empresa, directivos

De hipotecas y libertad

2005-11-04T16:41:00.000+01:00

Este post comenta que los tipos de interés siguen bajos (2%, la mayoría de la población está al tanto de ello), el ahorro de los españoles es negativo, las hipotecas cada vez ofrecen plazos de amortización más largos (lo que supone que lo que los ciudadanos ahorren durante mucho tiempo irá destinado al pago de estas hipotecas con lo que no podrán consumir, las empresas no podrán invertir...)...
Pero aparte de las consecuencias económicas que pueda tener esta situación en un futuro (¿que pasará cuando suban los tipos de interés?, que subirán cuando la economía alemana se recupere) yo veo un problema más de fondo en todo el tema: la libertad de los ciudadanos.
Vaya por delante que cada uno cuando firma una hipoteca sabe lo que está haciendo -se supone-.
Pero es que un individuo hipotecado para los próximos 30 o 40 años está hipotecando -desde mi punto de vista- su libertad, su derecho a elegir.
Me explico.
Quiero decir que ninguna persona hipotecada va a rechistar en su trabajo, ya que si lo hace corre el riesgo de ser despedido, y entonces, ¿cómo pagará la cuota de la hipoteca si no tiene ahorros? Quedaría en la calle si no paga, por lo que lo más seguro es que trague y no proteste.
Un trabajador por cuenta ajena ve una oportunidad de negocio y se plantea darse de alta como autónomo para montar su propia empresa. ¿Lo hará si está hipotecado para los próximos 30 años? Probablemente no, ya que montar una empresa conlleva riesgos y nadie se arriesga si se juega el techo.
Si nadie protesta, si nadie se arriesga, nadie invierte, no hay cambios, no hay innovación, no hay desarrollo, todo el mundo agacha la cabeza...
¿És esto lo que queremos? Yo no.
Aunque de momento no tengo necesidad de tener vivienda propia pero, si tuviese que hacerlo, en la situación actual ni me planteo hipotecarme (tal vez si fuese un poco más mayor lo vería de otra forma, no lo sé) y mucho menos cuando ya empiezan los movimientos que pueden indicar el pinchazo de la burbuja inmobiliaria.

burbuja inmobiliaria, economía, hipotecas

Recapte

2005-11-04T16:16:00.000+01:00

Me quedo gratamente sorprendido al enterarme mediante el blog de Enrique Dans de la existencia de la empresa Recapte. Esta empresa catalana se dedica al cultivo ecológico de frutas, verduras y hortalizas y las comercializa a mediante Internet, enviando cajas con los frutos que la huerta produce cada temporada a sus clientes, de forma que estos pueden consumir los mejores productos del campo en la ciudad -cosa que se agradece mucho-.
Una demostración más de la positiva unión entre avance y métodos tradicionales, tecnología y herramientas manuales, ciudad y campo.

emprendedores, innovación

Tarannà illenc?

2005-10-26T17:35:00.000+02:00

Llegint aquesta entrada d'es blog d'en Josep Maria Quintana m'he sentit plenament identificat. Diu l'autor:

als ciutadans de les Balears que participem d’aquesta sensibilitat cultural i política que es palpa a Catalunya, la qüestió ens resulta encara més dramàtica, perquè ni podem identificar-nos amb les tesis espanyolistes (no són les nostres), ni tampoc ens podem beneficiar de les que respiren els catalans, perquè no som catalans, sinó, mallorquins, o menorquins, o eivissencs, o formenterencs. Ni balears ens sentim els habitants d’aquestes illes!

Aquesta reflexió la puc corroborar jo de primera ma, ja que, com és lògic anant a una universitat catalana, estic en contacte en molts de companys de classe i els comentaris que fan possen plenament de manifest unes tesis ben catalanistes, indepentendistes, d'unió dels "Païssos Catalans"... i també estic al corrent mitjançant els mitjans de comunicació de les tesis que manifesten els nacionalistes espanyols més purs.
I enmig de tot açò m'hi trob jo -i molts d'illencs més- pensant -i dient- que ni tant ni tant poc, que ni per uns ni per els altres. Serà que noltros l'únic que volem es que no ens toquin sa nostra illa, es nostro paraís, sa nostra manera d'entendre sa vida, es nostro caràcter -que mantenim encara que estem vivint sa major part de s'any fora de Menorca-? L'únic que volem es seguir igual de tranquils, allà, enmig de la mar? Serà que si.
E igualment estic d'acord amb l'autor quan diu que noltros no ens sentim balears. I com a mostra, valgui que no conec a cap menorquí que quan li demanen d'on es digui que es de ses illes Balears.
-I tú, d'on ets?
-Jo som menorquí!

Menorca
Cataluña

Cambios en la publicidad

2005-10-24T17:12:00.000+02:00

Leo en Markarina que Heineken dejará de hacer publicidad en televisión en el Reino Unido debido, básicamente, a que la publicidad en este medio ya no es rentable. Esto es así, argumentan, porque la gente cada vez soporta menos la publicidad, cambiando de canal cuando comienzan los anuncios y, también, por la imposibilidad de llegar al target (público objetivo de nuestra publicidad) deseado por la multitud de canales que existen (en unos años en España pasará lo mismo con la irrupción de la televisión digital terrestre).
Así pues, parece que las compañias deben buscar otros métodos para publicitarse que les proporcionen un mayor número de impactos sobre el consumidor o, lo que es lo mismo, un mayor retorno de su inversión en publicidad en forma de conocimiento de la marca, posicionamiento...
Parece pues, que el futuro de la publicidad reside en los actos promocionales, promociones en la calle o en lugares frecuentados por el target, en períodicos y revistas especializados, en internet (e incluyo aqui a los jóvenes y aun desconocidos (al menos para la mayoría) blogs), via sms y otros métodos mucho más personalizados que la televisión.
Y es que cada vez somos menos tolerantes con la publicidad.
P.D. Ahora que termino esta entrada hablando de la intolerancia hacía la publicidad se me ocurre un ejemplo que me ocurrió hace unos días que no hace más que acentuarla.
Nos situamos en un cine de Barcelona, comienzan los anuncios (es que están en todas partes!!) y después empiezan los trailers, y uno de ellos llama especialmente la atención porque en el aparecen unos Romeo y Julieta modernos, rodeados de pomposidad, de color rosa, de amor... en fin, un pastelón. Y la historia termina (al cabo de siete u ocho minutos, sin exagerar) como todos sabemos, con el Romeo de turno asesinado por el bando contrario, pero la sorpresa e indignación entre los asistentes fué mayúscula cuando nos dimos cuenta de que no era un trailer lo que estábamos viendo, sino un anuncio de unos pantalones vaqueros de Hennes&Mauritz (de esta forma no suena tanto, jejeje).
Sonaron comentarios como: "¡Será posible!", "¿Pretenden que les aburramos?" e incluso un "¡Boicot a Hennes&Mauritz!"
Sin comentarios.

publicidad

Sabina

2005-10-24T16:54:00.000+02:00

Després d'anar molt de temps darrera unes entrades per poder veure un concert d'en Joaquín Sabina per fí n'he conseguit mitjançant uns amics d'una germana d'uns amics, però les tenc -les tenen els amics de la germana dels amics, jejeje-
Haurem d'anar a Mallorca a veure'l, però estic segur de que valdrà la pena.
Por el bulevar de los sueños rotos...

Logística i globalització

2005-10-17T19:51:00.000+02:00

La globalització consisteix en el lliure moviment internacional de cinc factors: el capital, el treball, les tecnologies, el comerç i la informació, segons explica el professor Xavier Sala i Martín en el seu llibre "Economía liberal para no economistas y no liberales"
A jo m'agradaría centrar-me però, en el comerç, en l'intercanvi de mercaderies que necessitem nosaltres, els habitants d'un país desenvolupat i globalitzat, per poder dur a terme les necessitats bàsiques de la nostra vida diària. Per poder intercanviar mercaderies entre les diferents regions del país i també amb altres païssos és necessari dispossar d'una bona xarxa de carreteres, fins el punt que és un fet que l'inversió del govern en millorar i construir carreteres augmenta la productividad de la regió o del país.
I en aquest entorn de necessitat d'intercanvi de mercaderies i, com a conseqüència, de transport per carretera, la logística agafa una rellevància vital per el desenvolupament de l'economía. I aquest fet ha quedat constatat amb la vaga de transportistes que es dona actualment a Espanya, degut a la qual, i quan, de moment, dura només uns dies, a moltes botigues, supermercats i grans magatzems les prestatgeries presenten un aspecte desolador, gairebé son buides.
Si açò passa a llocs com Barcelona on hom pot agafar el seu cotxe i anar a cercar els queviures que necessiti una mica més enfora -encara que hagi d'anar a França o Andorra, però els trobarà-, imaginem-nos que passaría si a una illa, per exemple Menorca, on depenem en un 90 % o més del que ens duen de fora, si els treballadors dels principals operadors logístics es possessin en vaga.

Primer partit del Llanera Menorca Bàsquet a ACB

2005-10-15T20:35:00.000+02:00

El Menorca Bàsquet ja ha debutat a la Lliga ACB, i ho ha fet perdent 106-102 en un gran partit (segons el resultat, molt ofensiu i segurament vistós per el públic) contra el Caja San Fernando de Sevilla que he pogut seguir per internet mitjançant la web de l'equip menorquí.
Així que, a pesar de la derrota, el Menorca comença la seva aventura a ACB demostrant el que és capaç de fer i el seu caràcter, impossat -ja son uns quants d'anys a un molt bon nivell de joc- per l'entrenador Curro Segura.
A veure si aconseguim mantenir-nos a ACB (crec que és al que hauriem d'aspirar... de moment!)!!

Constitució o valors

2005-10-15T13:36:00.000+02:00

Darrerament, en tots els mitjans de comunicació, a totes les tertulies polítiques, en molts blogs es xerra sobre l'Estatut català i sobre si és o no constitucional, si hi cap dins el marc creat per la Constitució de 1978 que, recordem-ho, els espanyols van recolzar majoritàriament quan va ser sotmesa a referéndum.
N'hi ha alguns que pensen que la Constitució és una espècie de dogma intocable en el que s'hi ha de creure sense posar-hi cap pega, encara que fent-ho d'alguna manera estem returant l'evolució de la societat, ja que si aquesta evoluciona i canvien les situacions, perque no es poden canviar les normes?
D'altres, en canvi, proposen modificacions de la Constitució que, d'alguna manera desvirtuarien massa la situació real d'Espanya i de totes les comunitats autònomes o nacions o territoris nacionals o estat federat o com sigui que s'acabi anomenant a les diferents regions d'Espanya.
Des del meu punt de vista, la Constitució no és intocable, és més, crec que hauria de ser un mitjà que ens ajudés a tots els ciutadans a conviure en tolerància, on ningú (o el menor nombre de persones possible) es trobés incòmode...
Està clar que hi ha d'haver un marc normatiu bàsic, fort i complet que reguli tots els aspectes de la vida de les persones, institucions, empreses, Administracions Públiques..., però crec que sería molt més important que existissin uns valors comuns, molt més interioritzats per les persones que les lleis, que ens permetissin conviure en tolerància i alhora evolucionar en tots els sentits: culturalment, econòmicament, políticament, socialment, empresarialment...
I sa veritat es que les grans discusions que es formen degut als polítics no ens permeten ni viure en tolerància ni evolucionar en cap dels sentits que abans he comentat.

Blogs en la sociedad

2005-10-14T19:54:00.000+02:00

Seguramente alguien se sorprenderá al leer este comentario en castellano, pero he decidido escribirlo en esta lengua para practicar también la escritura en uno de los idiomas más hablados del mundo. Así pues, aunque seguiré escribiendo mayoritariamente en mi lengua materna, redactaré algún que otro escrito en castellano y espero también llegar a hacerlo algún dia en el idioma por excelencia de la tecnología, la cultura, los negocios... vamos, la "lingua franca" de hoy en día, el inglés.
Hecha pues esta aclaración, voy a referirme ya al título de esta entrada.
Basta con buscar en google el vocablo weblog para darse cuenta de la magnitud que está alcanzando el mundo de la blogosfera y el número de weblogs sigue creciendo a la velocidad de varios miles al día. Seguramente, una gran parte de estos weblogs acabarán muriendo desatendidos por sus iniciadores, pero otros muchos, espero que la mayoría, terminarán llamando la atención de lectores que, si resultan interesados en los temas que expone el autor, seguirán visitando regularmente el weblog y acabarán decidiéndose a intercambiar sus puntos de vista con los del autor y con los de los demás lectores creándose de esta forma una interacción que puesde servir para proponer soluciones, discutir proyectos...
De hecho, está situación de interacción ya se da entre bastantes weblogs y bloggers dedicados al mundo de la empresa, de forma que un problema planteado por un consultor o jefe de departamento puede ser comentado por varios colegas de profesión, entrando en una dinámica de retornos de información que puede ser muy positiva para todos los miembros del grupo.
En este punto, alguien dirá que és mejor reunirse en un bar para charlar con esos compañeros de profesión (y yo estaré de acuerdo con él, pero el factor distancia no permite estos encuentros con la frecuencia que lo hacen los weblogs). Y precisamente es aquí donde radica, desde mi punto de vista, uno de los puntos fuertes de la blogosfera; en la posibilidad de intercambiar puntos de vista con un número indeterminado de personas que pueden ser expertos en el tema a tratar o no, pueden vivir en el mismo país o en otro, pueden hablar el mismo idioma u otro diferente (de ahí mis ganas de aprender un buen inglés, por otra parte imprescindible para otras muchas aplicaciones), pueden compartir tu punto de vista o diferir del mismo...
El movimiento blogger es joven aún en comparación con el tamaño que según todos los pronósticos llegará a tener dentro de cinco o diez años, por este motivo creo que es importante que la cultura blogger cale tan pronto como sea posible en todos los ámbitos de la sociedad.

FON

2005-10-11T13:36:00.000+02:00

Molt interessant i a tenir en compte el nou projecte de Martin Varsavsky, l'empresari argentí fundador de Jazztel i Ya.com entre d'altres empreses. El projecte ha rebut el nom de FON -www.fon.es- i es pot resumir en el següent:
Els usuaris d'internet que disposen d'una xarxa wifi ofereixen, prèvia instal·lació d'un software i d'una antena amplificadora, una part del seu ample de banda a tots els altres usuaris donant aixi la possibilitat a aquests de tenir cobertura wifi allà on vagin. Segons en Varsavsky, mitjançant aquesta xarxa wifi unificada es podrien conectar a internet ordinadors, pdas, telèfons mòbils wifi, màquines fotogràfiques wifi... sense que els que aportessin ample de banda vegessin minvada la seva capacitat per conectar-se a la xarxa.
Des del meu punt de vista aquest projecte, de moment, embrionari pot arribar a tenir èxit si un nombre suficient de persones li dona confiança i s'arriba a crear d'aquesta forma una xarxa prou robusta i consolidada que tengui suficient resonància en els mitjans com per vèncer els prejudicis inicials que puguin tenir els usuaris i les presions que a ben segur faràn en contra del projecte els grans operadors.
A veure com s'en surt aquesta vegada en Martin Varsavsky!!

Retorn

2005-10-10T17:37:00.000+02:00

Ja s'ha acabat s'estiu! Després de uns quants mesos desconectat quasi totalment d'Internet, del ritme de Barcelona, dels estudis... ja torn estar una altre vegada de ple en aquest ambient. Tristesa? Una mica perque s'estiu a Menorca és molt d'estiu. Alegria? Per descomptat que també: retrobada amb sa gent, tornar a classe, una mica de ritme frenètic també cau bé...
Ha estat un estiu de volta a s'illa (recomanable a tothom que ho pugui fer), de descansar, de fer feina, de llegir, de pintar, de festa, de carrossa, de cavalls, de familia, d'amics, de mar, de pomada, de conèixer una mica més Menorca, de port de Maó, d'hac, de ploure, de pescar, de xerrar, de nedar... En definitiva, ha estat un estiu complet del qual no hi ha res a dir.
Ara que ja estic immers de ple en el ritme de la ciutat esper poder trobar algun moment per dedicar-me a escriure sobre el que em passi pel cap.
Segurament es prepara un hivern d'Estatut, de Menorca Bàsquet a ACB, d'economia, de records, de desastres, de decisions polítiques (ja he dit desastres?), de riure, d'estudis, de viatges, d'anades i vingudes, de cine, de metro, de llegir, d'esclatassangs, de perdius, de fred, de música... i a ben segur que de moltes coses més.
Bon començament de curs a tothom!!

Llibertat i Xina

2005-06-17T00:49:00.000+02:00

Llegeixo esbadalit al diari online IBLNEWS que les versions per a la Xina dels cercadors Google, Yahoo i ara també el de Microsoft no admeten la cerca de paraules o expressions com "democràcia", "drets de l'home", "llibertat", "manifestacions" o "independència de Taiwan", i en fer-ho surt una pantalla que convida a cercar altres paraules amb el missatge de "Aquest discurs està prohibit per blasfemia, per favor, introdueixi una altra paraula".
Sembla mentida que el país que segons totes les previsions d'aquí uns anys serà el més important del món sotmeti als seus ciutadans a unes condicions tant escasses de llibertat. Que passarà quan els ciutadans xinesos se'n cansin d'aquesta situació?
Aixi mateix, sembla mentida també (i no se que és més greu) que les grans corporacions nord-americanes s'hagin plegat a les exigències abusives del Govern xinès amb l'únic objectiu d'entrar en el mercat més gran del món. On son l'ètica empresarial i la responsabilitat social corporativa?
La paraula llibertat sona molt bé, però per aconseguir que tots els ciutadans del món puguin gaudir d'ella tots hem de posar el nostre gra d'arena però crec que haurien de començar aquells que en lloc d'anar de gra en gra poden posar directament una bona palada d'arena.

Illomanía

2005-06-04T18:11:00.001+02:00

S'altre dia, fantàstic dia de cel claríssim i brisa agradable, d'aquells que et fa somriure quan t'aixeques i mires per sa finestra, em trobava jo llegint un diari, a mig matí, a la sala d'estar d'un pis de l'avinguda Josep Tarradelles, molt prop de la plaça Francesc Macià, a Barcelona.
A la sala hi havia també dues al·lotes, menorquines elles, que estaven passant apunts, estudiant, fent treballs -el normal per els universitaris a aquesta época, ja que els exàmens s'atraquen- i degut a la calor que ja comença a apretar, teniem sa finestra que dona a s'avinguda Josep Tarradellas oberta, per intentar que entrés una mica de sa briseta que passava per es carrer. I ja de passada, ens arribava també el so de fons de la música d'un concert de cançons populars que es sol organitzar, juntament amb un mercat de productes artesans i altres coses, de tant en quant al passeig central de s'avinguda que agafa nom del primer president de la Generalitat de Catalunya després de la dictadura franquista.
Ens trobàvem en aquest context quan, sobtadament, les agradables cançons que ens arribaven des del concert, que cap de noltros havíem escoltat mai, es van aturar i va començar a sonar una cançó que crec que tot menorquí coneix: Jo voldría tornar a Menorca, sa blanca Menorca, i tornar a sentir sa cancó de la mar i d'es vent, veure de nou com es sol, tant brillant i tant càlid, damunt ses aigües tranquiles es mor dolçament. Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor, veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, ses teves mans delicades i es teus cabells d'or... I tot el que segueix.
Us puc assegurar que sa sensació va ser inigualable. Tots els presents vam aixecar es cap de ses nostres ocupacions i ens vam mirar als ulls, tot guaitant per sa finestra intentant veure qui era es cantant de sa polida cançó. Ens vam quedar mig atontats, cadascú recordant el que fós que li recordés sa cançó.
A jo, particularment, quan vaig sentir ses primeres notes i les vaig interpretar, una petita rampa em va recórrer s'esquena, de baix a dalt, per damunt sa columna, i sa pell s'em va possar de gallina i supòs que es pèls de punta.
Us ho puc assegurar, per molt a gust i adaptat que et trobis fora de Menorca, ja sigui a Barcelona, a Madrid o a la Xina, escoltar de sobte Jo voldría tornar a Menorca, sa blanca Menorca... fa recordar i és inevitable donar-li sa raó a n'es poeta menorquí Ponç Pons, quan diu que ses illes -i concretament Menorca- provoquen una estranya malaltía anomenada illomanía.

Felicitats!!

2005-05-30T19:16:00.000+02:00

El Menorca Bàsquet ha aconseguit una plaça per jugar el pròxim any a la lliga ACB!!! ENHORABONA!! Per fi el projecte que fa no massa anys va començar a il·lusionar a molts aficionats menorquins al bàsquet s'ha aconseguit.
Aquest fet pot ser molt positiu per a la nostra estimada illa (també ho serà per els patrocinadors de l'equip), ja que el seu nom sonarà per tota la península i serà sinònim de feina ben feta.
Només queda desitjar que a Menorca es segueixi fent la feina com toca i amb seny, sense voler fer ses coses massa depressa però sense renunciar a res. A veure si aconseguim entre tots que aquest somni duri tant de temps que torni realitat.
Serà un plaer anar sa temporada següent al Palau Blaugrana a veure jugar al Menorca Bàsquet!!

Technorati tags: Menorca , basquet

Ja està!

2005-05-30T18:40:00.000+02:00

Ja es sap el resultat del referèndum a França sobre si estan d'acord amb el "Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa". Segons el resultat sembla que la gran majoria no hi està massa d'acord amb el Tractat. Uns diran que ha estat així perque els francesos han contestat a una pregunta que no era realment la plantejada: "Està vostè d'acord amb el Govern de Chirac'", altres argumentaran que el resultat del referèndum ha estat el que ha estat perque els ciutadans francesos saben raonar i dir no als seus polítics si troben que aquesta és la resposta que més els hi convé... Sigui pel que sigui, està clar que la resposta ha estat rotunda: NO.
Arribats a aquest punt, crec que no sería bo tornar a fer la consulta al poble francès com han insinuat alguns líders polítics. No es poden estar repetint les votacions fins aconseguir el resultat que un considera l'adequat, s'ha d'acceptar amb realisme i ja des del mateix moment començar a veure que s'ha de fer per aconseguir un model d'Europa més proper als ciutadans.
A Europa hi ha una varietat de pobles, tradicions, històries, idiomes... que pot ser el fet que doni alegria i dinamisme a la regió que volem construir, però aquesta mateixa varietat també potser la perdició, ja que molts ciutadans (potser els joves en menor mesura) no veuen que tenen en comú amb els d'altres païssos membres, no tenen el sentiment d'unitat que poden tenir els ciutadans dels EUA.
Crec que el projecte d'Europa potser molt bo per tots i polit, però l'Europa que vol la majoria de gent és alegre, dinàmica, innovadora, responsable, amb pes en aquest món globalitzat, una Europa que il·lusioni a quants més ciutadans millor (l'unanimitat és impossible)... Si el fet de que França no hagi ratificat el Tractat vol dir que aquest ja no serà aprovat, encara que els altres païssos ho facin (és molt probable, ja que el no francès pot donar lloc a negatives d'altres païssos i, per altre banda, és difícil imaginar una regió europea sense que França hi sigui present), des d'aquest mateix moment els polítics i la resta de ciutadans (no només els polítics com amb aquest Tractat) ens hauriem de replantejar que és el que volem construir i quina serà sa millor manera per fer-ho amb efectivitat.

Technorati tags: Europa , referendum

Més diàleg

2005-05-26T16:06:00.001+02:00

Aquests dies escoltem molt sovint en els mitjans de comunicació les paraules diàleg, negociació, acord...
Polides paraules, molt fàcils de nombrar, però -observant l'entorn- difícils d'entendre i més encara de portar a terme per molts. Avui en dia està clar que ja no existeix un sol tipus d'intel·ligència (la tradicional, la que et serveix per solucionar un problema matemàtic complex): hi ha l'intel·ligència emocional, musical, lògica... Però una de les intel·ligències que crec més important és la intel·ligència de relacions, interpersonal.
La intel·ligència de relacions ha de ser aquella que ens permet conviure amb gent de diferents idees sense que ningu hagi de renunciar a les pròpies per evitar ser atacat, aquella que ens capacita per poder dialogar amb gent de tota mena de ideologia sense crispar-nos i donar la culpa als altres per pensar diferent a noltros, aquella que facilita la convivència entre les persones, aquella que ens fa individus accessibles a ulls d'altres persones...
Serveix de algu tenir les teves idees molt clares i assimilades si no les pots compartir o debatre, sense deixar de lluitar per elles (des del diàleg)?

M'encanta!!

2005-05-15T19:24:00.000+02:00

És capaç de captar els pensaments de tots nosaltres i fer-nos somriure, quan no quasi plorar de riure, cada diumenge quan ja esteim apunt de deixar es diari per anar fer sa necessaria i merescuda becadeta, és en Zaca. M'encanta!!

Incentius

2005-05-11T16:41:00.000+02:00

Segons la teoría econòmica, els individus responen als incentius que s'els hi presenten variant la seva forma d'actuar si aquests son prou forts. Així, si una empresa que ha de pagar 1000 € d'impostos per cada tonelada de monòxid de carboni que llenci a l'atmosfera veu incrementat el preu de contaminar, ja s'ho farà d'intentar contaminar menys (sempre que el cost que suposi per a l'empresa l'impost sigui major que el benefici que li suposa el seguir contaminant. )
Un altre àmbit on s'aplica aquesta teoria dels incentius és en els contractes de treball. Així, sempre segons aquesta teoria, un treballador que té un salari 100 % fixe no té incentius a esforçar-se per guanyar-se'l (estic segur que hi ha treballadors que tenen un salari fixe que s'esforcen com el que més perque els hi agrada la seva feina, tenen por de perdre-la..., però també estic segur que n'hi ha d'altres que no ho fan), i a l'altre cap, molts pocs treballadors (només aquells als qui agrada molt el risc) estaran disposats a treballar amb un salari 100 % variable.
Sense pretendre que els funcionaris que puguin llegir aquest escrit es sentin ofessos, crec que seria una bona cosa que s'implantés un sistema de valoració del rendiment del cos funcionarial tenint en compte varis criteris i que donés lloc a una composició salarial variable en un cert percentatge depenent del seu rendiment (a alguns païssos d'Europa ja s'està implantant aquest sistema)
El sistema variable no ha de ser necessàriament negatiu per els funcionaris, ja que al ser una part del salari variable s'hauria de donar una prima de risc, fet que esdevindria en sous més alts per els funcionaris més eficients que si fossin retribuits amb un salari fixe 100%.
Un altre àmbit on els incentius podrien tenir un efecte positiu (a veure si serà d'aquesta!) és en la política. Segons l'opinió d'un professor, tenim els polítics que tenim perque la funció política es paga molt malament en comparació amb l'empresa privada, i per açò els millors gestors son a l'àmbit privat. Aquest argument pot ser acertat, però crec que en el món de la política les decisions depenen de tants aspectes i de tantes presions que crec que algú capaç de ser president del govern sense fer cas als grans grups de pressió hauría de tenir un sou que ni a l'empresa privada.
Crec que la política està mal organitzada o mal entesa per part dels que la duen a terme, però açò ja és un altre tema...
economía

Els preus i els sous

2005-05-06T13:53:00.000+02:00

Des de l'entrada en vigor de l'euro els preus dels productes han pujat, i molt. Serà un 50 % en alguns casos, quasi un 100 % en altres i en alguns productes segur que fins i tot serà un percentatge major. Nosaltres, al acceptar l'euro ens vam equiparar als francesos, als alemanys, als luxemburguesos, als austriacs... però encara que ara tenim la mateixa moneda hi ha una cosa que encara no és igual (entre d'altres moltes) entre la majoria dels païssos que han adoptat l'euro com a moneda i Espanya: els sous.
Des de que per anar a comprar ho hem de fer amb la moneda comú els sous no han pujat tant com ha pujat el pa, el cafè o els tomàtics. Els sous han pujat, en la gran majoría de casos, l'IPC i encara gràcies. Tenint en compte que l'IPC (inclou l'IPC el preu de la vivenda? segons un estudi de Caixa Catalunya ja gastem més en vivenda que en alimentació) ja , segons l'Institut Nacional d'Estadística, ha pujat un 10,5 % des de l'entrada en circulació de l'euro el dia 1 de gener del 2002 hi ha alguna cosa que falla.
La teoria és que si pugen els preus, les empreses guanyen més, i per tant haurien de pagar uns sous més alts als seus empleats. Però aqui açò de moment no ha passat, i dic de moment perque esper que passi per el bé de tots.
Si els ciutadans cada vegada tenim menys poder adquisitiu gastarem menys en coses superflues, ja que, per exemple, gastar-se 6 € per anar al cinema havent de suar tinta per poder arribar a final de mes o poder tenir una casa sembla una mica agossarat, no trobeu?
Si els sous no s'equiparen lentament(també s'ha de dir que haurem de pujar la nostra productivitat) a l'augment dels preus crec que l'economía espanyola no podrà acabar de donar el tomb que li fa falta.

Menorca - Barcelona

2005-05-05T19:04:00.000+02:00

Està clar que Menorca i Barcelona no tenen gaire coses en comú: una és una gran ciutat, s'altre una petita illeta perduda i oblidada (molt oblidada per part del Govern Central, governi qui governi) enmig del mar Mediterrani; Menorca és tranquila, neta (a vegades ens agradaría que ho fos més), al·liena a l'actualitat nacional..., Barcelona, en canvi, és sorollosa, s'hi viu amb un ritme trepidant, pràcticament cada dia surt a les noticies (ja sigui per temes polítics, successos, actes que s'organitzen a la ciutat...)
Però el que sempre hi ha a Barcelona son turistes. Gent que està dispossada a passar els seus dies de vacances a la ciutat, gastar-hi els seur diners per anar a museus, comprar, anar de tapes... deixar diners.
En canvi, a Menorca, els turistes només hi son dos mesos a l'any o, com a molt, tres. Crec que Menorca és massa polida com perque només la mostrem al món dos o tres mesos a l'any (els mesos restants s'hi està molt tranquil a Menorca, tothom diu: fuuuuuuuu, s'estiu!! quin estrés!!!, però sense s'estiu no viuriem tant bé la resta de s'any).
Ja fa uns anys que es parla de la desestacionalització, del turisme amb més valor afegit, del canvi en l'enfoc...
Crec que sería bo que decididament d'es de Menorca es tractés es tema, d'es de totes les parts: ajuntaments, consell insular, empresaris de tots els àmbits, ciutadans... On som i on volem anar. Vist amb una mica de perspectiva, tothom voldría el que no tenim, però per aconseguir-ho la gent s'ha de moure, s'ha d'implicar tothom, s'han de donar facilitats perque els turistes venguin (vueling des de la peninsula tot s'any a 10 €/ trajecte?) i trobin coses per fer (recorreguts per indrets polids, museus locals, gastronomía típica, esports (windsurf, piragüisme, golf (segur que en aquest tema no és o blanc o negre, com fan veure els polítics)...)
Sería interessant canviar les coses, però per fer-ho es necessita molta voluntat i per part de molta gent.
Es podría començar per crear un grup de treball integrat per representants de tots els colectius que hi tenen algu a dir i anar pensant, com he dit abans, on som i on volem anar, sense crispació política, amb debats civilitzats on tothom pugui donar el seu punt de vista i aportar a la causa.
Si ens diferenciem amb algu més que el típic turisme de sol i platja i el tot inclòs crec que hi guanyarem tots.
Menorca

Diàleg

2005-05-03T20:01:00.000+02:00

Ibarra sobre la financiación catalana: "que se metan los cuartos donde les quepa". Així de contundent ha estat el president de la comunitat autònoma d'Extremadura al definir la proposta definançament presentada per la Generalitat de Catalunya.
He de confessar que el titular de La Vanguardia m'ha sobtat molt. Per molt acostumats que estem a escoltar algunes declaracions del senyor Ibarra una mica fora de to, aquesta vegada m'ha sobtat més que altres.
I més que per les paraules en si, m'ha sobtat per qui ho ha dit. Crec que un polític del nivell (¿?) del senyor president d'Extremadura hauría de tenir en compte que les seves paraules seran escoltades per molta gent i que dir coses del tipus "que se metan los cuartos donde les quepa" si a algu ajuden no és precisament a la comprensió, ni a aportar la serenor necessària per obrir un diàleg.
Crec que la funció bàsica dels polítics és aconseguir que els ciutadans tinguem cada una millor qualitat de vida, amb tot el que això suposa, o que com a mínim, no la perdem. I per aconseguir aquest objectiu, molt fàcil d'assenyalar però molt difícil d'endevinar, els polítics han de fer tot el que estigui al seu abast (així com el bomber fa tot el que pot per apagar el foc, ja que és la seva feina) per aconseguir-ho.
I una de les eines més potents que tenen per aconseguir-ho és el diàleg. Diàleg amb el poble, amb els partits de l'oposició, amb líders d'altres païssos, amb líders d'opinió, líders religiosos (hi són, perque ignorar-los)...
DIÀLEG. No és tant difícil...

Zona verda

2005-05-02T18:57:00.000+02:00

Avui ha començat a funcionar la llargament anomenada zona verda a la ciutat de Barcelona. Com casi tothom sap, aquesta mesura consisteix en que, de moment a l'Eixample i a Ciutat Vella i progressivament a tota la ciutat, per aparcar al carrer els residents a la zona hauran de pagar uns 20 céntims d'euro al día o 1 euro a la setmana, i els no residents estaràn obligats a pagar 2,75 euros per hora.
Com totes les decisions que prenen els polítics, aquesta ha estat durament criticada i també defensada.
En un principi, a mi no m'afecta gens la decissió, perque faig els meus desplaçaments en transport públic o a peu (sembla que no, però en fas de quilòmetres al llarg de sa setmana!!), però puc entendre que als usuaris habituals del vehicle de quatre rodes, la mesura els hi sembli una mica abusiva.
No se on pensa invertir l'Ajuntament els diners recaudats a la zona verda, però crec que seria molt positiu que ho fes en millorar el transport públic, per vàries raons:

Si en un període no massa llarg de temps la gent veu millores en el transport públic possiblement accedirà a pagar de millor gana la taxa de la zona verda. (Em dona la impressió que aqui, a Barcelona, la gent està cansada de sentir que viu a la ciutat més cara (o de les més cares) parlant de transport públic, d'aparcaments, d'habitatge, de consum...)
Un dels arguments que ha aportat Joan Clos a favor de la zona verda es que amb elles es pacificaría el tràfic rodat de la ciutat. Possiblement és un bon argument, però la gent s'haurà de desplaçar igualment d'alguna manera, i si hi ha més gent que es deplaça en transport públic s'hauran d'augmentar línies, freqüencies...

Segons fonts de l'Ajuntament, l'aplicació de la zona verda ha estat tot un éxit a altres ciutats europees. Donem-li un temps i vegem com surt "l'experiment"!!

Alan Greenspan

2005-04-27T17:50:00.000+02:00

Llegesc al diari d'informació econòmica The Wall Street Journal Europe que el president dels EUA, George Bush, haurà de prendre en els pròxims mesos una de les decisions més importants de la seva presidència: designar el successor del president de la FED (banc central dels Estats Units), Alan Greenspan.
Certament, aquesta serà una decisió important per el desenvolupament de l'economia nord-americana i, de rebot, mundial, ja que les paraules del president de la FED en temes econòmics son escoltades e interpretades per tots els inversors del món, que prenen unes decisions o altres segons interpretin que el discurs és positiu o no ho és.
Segurament, trobar un substitut per Greenspan no serà feina fàcil, ja que ha estat en el seu càrrec des de l'any 1987 i ha estat ratificat per els presidents Reagan, Bush (pare i fill) i Clinton.
Els candidats no oficials que s'anomen al WSJE son tres: Martin Feldstein, R. Glenn Hubbard i Ben Bernanke. Tots amb un currículum impresionant, com es lògic.
D'aquesta decisió que haurà de prendre el president dels EUA dependrà, d'entre moltes altres, el desenvolupament de la malmesa (segons molts) economia del país més poderós del món (ens agradi o no i de moment).

Comença el bon temps!!

2005-04-27T16:56:00.000+02:00

Avui fa un dia fantàstic a Barcelona. No hi ha ni un núvol, el cel és ben blau, els arbres dels carrers tenen les fulles ben verdes i molts ja estan florits amb petites flors roses... Ha arribat sa millor época de s'any, com a mínim per jo.
Però encara que aquí es temps és molt més agradable aquests dies que no fa uns mesos, estic segur que a Menorca tota la alegria que acompanya a aquest bon temps és molt major.
Allà el cel és més blau, els arbres són més verds, les flors son més polides, hi ha pins i no semàfors, ses cases blanques ho semblen encara més gràcies al reflexe del sol, el mar reflexa els raigs del sol i l'aigua es comença a calentar per rebre als banyistes que segur prest s'hi endinsaran...
Arriba sa millor època per anar a passejar tranquilament per es nostres camins, ses nostres platges, es nostres pinars... aprofitant que fins prop de les nou no torna fosc i que encara no hi ha, ni de prop, la gran quantitat de visitants que rebrem a s'estiu.
A Menorca sa primavera és més primavera!! A aprofitar-ho!!

L'èxit de la Memòria

2005-04-27T00:12:00.000+02:00

L'èxit del cantant ciutadellenc Cris Juanico amb el seu primer disc en solitari (però ben acompanyat per els mags de Binigall) ha estat espectacular, ni tan sols ell s'el esperava. És ben cert que la nova aventura d'aquest menorquí ha estat, com a mínim, original i renovadora, ja que el disc està format per cançons populars menorquines (moltes d'elles oblidades sino desconegudes per a la joventut) que han estat reversionades donant-lis nous ritmes.
Així ens podrem trobar amb sorpreses tan agradables com una Dolores a ritme de reggae o viatjar A la ciutat de Nàpols amb un ritme que enganxa tant a joves com a grans.
Només recordar que el cantant, juntament amb els mags de Binigall, té previst realitzar una vintena de concerts d'aquí al més de septembre, (segurament alguns a Menorca i d'altres a Catalunya) segons queda recollit a una entrevista publicada al diari Menorca.
Finalment m'agradaría recomanar a tots aquells que encara no han escoltat les canóns de Memòria que si els hi ve de gust ho facin i jutgin per ells mateixos.

Irrupció al món dels blocs

2005-04-26T18:10:00.000+02:00

Ja feia un temps que estava rumiant la possibilitat de escriure un bloc, ja que crec que pot ser una bona manera d'intercanviar opinions sobre varietat de temes, entre d'altres coses.
Així doncs, m'he decidit a provar-ho!! A veure com va...
En principi no pens escriure sobre cap tema en particular, ja es veurà cap on anem amb el pas del temps.
Només informar-vos de que som de Menorca, concretament de Sant Lluis, però actualment estic estudiant a Barcelona.
Salutacions a tothom!